02 julio 2006

Ivan Tubau

Ivan Tubau es un poeta algo desconocido pero que a mí me gusta bastante, nació en 1937 y creo que sigue vivo. No voy a hacer una vista por toda su vida ni nada por el estilo. Puedo decir que era muy viajero y que su poesía se caracteriza por ser muy directa, y sobre todo muy centrada en los placeres de la vida, y entre estos el mayor placer: el sexo. Alterna poesías muy eróticas con otras más reflexivas y críticas. El amor, el sexo y la poesía son sus principales temas. Desde aquí isnto a descubrirlo. En mis manos calló el libro Poesía Impura, que parece ser una recopilación de su vida poética, aquí tenéis algunos de los versos que se pueden encontrar:


LA CLAU QUE OBRE EL PANY

Escribo poemas
para que descubras
que no soy el mismo
que escribe poemas.



NO ERES LO QUE DICES

Lo que eres, me distrae de lo que dices
PEDRO SALINAS.

Lo descubrí hace años en Ibiza: no eres
la que habla conmigo como las profesoras,
la que dice palabras como estratigrafía,
sobredimensionar y propósitos lúdicos,

sino la que recorre mis recovecos tibios
con una mano sabia y amable siempre húmeda,
la que impregna mi lengua con sus zumos secretos,
la que gime muy suave, la que grita muy fuerte.



TOP-LESS

Diré solo
—Dios me libre
de ser melodramático o poeta
social o cura
comunista—
que servir cocacolas, cubalibres,
ginzifes y licores de garrafa
entre los decibelios y los cueros sintéticos
de un bar americano muy bien refrigerado
con los pezones a la vista y tiesos
—por mor de la temperatura—,
es cuanto menos
un modo asaz curioso
de ganarse la vida.



WALKMAN

Un barco, el mar
cuando anochece
—¿cómo
decir cuando anochece que anochece
sin decir que anochece?—
y el saxo de John Coltrane estallando
directamente en tu cerebro:
¿Queréis droga mas dura?

¿Cómo es posible
que aún sean legales
el mar, la muerte lenta
del sol,
los barcos
grandes como el mundo,
Miles Davis
y la cinta magnética, los Aiwa
portátiles baratos, las pilas
de todos los timbres que vos apretás
y sobre todo
los demoníacos auriculares?



Prohibid
la música y el mar y los atardeceres:
dan placer.



POESÍA

No te quiero pura
ni purificada o purificadora
ni purista
dioses
ni depuradora
ni depurativa.

El amor existe si haciéndolo estamos
mientras mestizamos
salivas mezclamos
cunilingüizamos y relacionamos.

Yo te quiero impura
y verde y madura
promiscua y cachonda
y dulce y lesbiana puta sabihonda.

Yo te quiero impura
mojándolo todo
y haciendo el amor
como yo te hago.

3 comentarios:

Löla dijo...

Me apunto el nombre, que me ha picado el gusanillo el hombre éste ;)

María dijo...

Cada día me haces descubrir nuevos horizontes.

Mil gracias.

GLurPS dijo...

Pues quedate con este:

Vicent Andrés Estellés
"Et besaria lentament, de Tot açó que ja no pot ser"


Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els péls del meu pit
i sota els péls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açó que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
es un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i ágil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estarás,
voldria saber qué fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l'amor que jo sent per tu,
tan adorable! T'imagine
tébia i nua, encara innocent,
vacil.lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantánia follia:
tot açó que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açó que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sápies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la má,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una égloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua má
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, peró ocorre,
tot açó que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, peró amb tu.
es una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per qué t'he conegut,
jo no volia conéixer-te...
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d'amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per teléfon, d'algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l'aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d'amor per tu,
tot açó que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu...